Casa sobre un sòcol de maó

El terreny es troba a uns 20km de Barcelona. En un barri residencial de St. Vicenç dels Horts. Delimita a Est, Oest i Sud, amb un conjunt de parcel·les edificades. S'obre a Nord, al carrer Valls. Presenta dos nivells diferenciats. En el superior, una antiga caseta per a eines, pereix revelant l'origen agrícola de l'emplaçament. En l'inferior, una petita edificació en ruïna, convida a construir un nou habitatge, recordant velles maneres de construir del lloc.

Es proposa un sòcol de maó apilastrado, per a contenir les terres argilenques de la secció preexistent. Una cinta contínua, que expandeix la nova arquitectura cap als límits de la parcel·la. Que aprofita un buit en la planta inferior, per a ampliar la superfície proposada. Que dona suport a la planta superior, ajudant-se d'un nou mur de maó en forma de T, que actua de puntal.

Sobre el sòcol de maó es posa una caixa prefabricada de CLT. Es revesteix l'exterior, amb plaques de suro emblanquinades en blanc. Es deixa vist l'interior, a excepció de dos elements. Un sòl tècnic encadellat, que serveix per a conduir les instal·lacions. I uns volums blanquejats de contraxapat, que llisquen entre l'interior i exterior de l'habitatge, contenint el seu programa domèstic.
La planta primera, més relacionada amb el cel, i amb el període hivernal, proposa dos dormitoris connectats entre si, mitjançant un envà-prestatgeria, un bany obert tan sols a les vistes d'una generosa llum zenital de color blau i, un versàtil saló-cuina, que s'estén cap a l'espai menjador. La planta inferior, més relacionada amb la terra i amb la calor de l'estiu, al voltant del mur de maó en forma de T, enterra una tercera habitació, una segona sala d'estar, un petit bany i una extensa sala de serveis i instal·lacions.

Fora dels límits de la parcel·la, la vida interior, es mostra amb un cert grau de hermeticidad. Tan sols un mur de maó calat, i una porta per a vehicles i persones, de doble obertura, deixen entreveure el que succeeix a l'interior. Superat el pla vertical, un pla horitzontal, anuncia dues possibilitats: enllaçar amb una rampa, que permet accedir a la cota inferior del terreny, o connectar amb unes escales amagades després del mur calat, que anuncien la possibilitat d'un ascens cerimoniós cap a l'interior construït. Seguir les escales, permet descobrir un vell pou conservat per al reg i una olivera centenària. Tots dos elements situen al visitant davant de la porta principal. Creuant aquesta, una gran claraboia, ens adverteix, de la forta presència exterior, que en realitat existeix a l'interior del projecte; fins i tot en els llocs més íntims. La llum, serveix de guia cap a unes grans balconeras. Obrint-les, un balcó francès converteix la casa en porxo. Amb les vistes davant del paisatge, unes persianes enrotllables, s'ofereixen com a sistema passiu de protecció climàtica. La llum també aconsegueix, la part més argilenca de la casa. Aprofita l'ull de l'escala de caragol, encarregat de connectar els nivells edificats. És quan el mur de maó del sòcol, es reconeix des de diferents estades. Quan la ceràmica, convertida en filtre, és capaç d'introduir el color blanc de les cases pròximes. Quan les ceràmiques triturades de la coberta, reconeixen les teules veïnes, també gaudint dels camps del vell St. Vicenç.