Casa Urrutia

Després d’anys d’abandonament, el projecte no busca retornar la Casa Urrutia a un moment precís del seu passat, sinó prolongar-ne l’existència. L’arquitectura heretada es conserva i es reinterpreta, incorporant noves capacitats sense renunciar a la seva identitat. Allò contemporani apareix així com una capa discreta, capaç d’actualitzar la manera d’habitar sense interrompre la continuïtat del que ja existeix.

La tècnica participa d’aquesta transformació silenciosa. Allà on abans dues xemeneies per planta proporcionaven escalfor sense envair les habitacions, el terra radiant recupera aquesta mateixa discreció sota els paviments hidràulics. Alhora, els extradossats ceràmics milloren el comportament tèrmic i acústic sense alterar l’expressió de l’arquitectura original.

Tanmateix, no tot allò nou roman ocult. Alguns elements amplien les seves funcions originals per adquirir noves capacitats. Les juntes de fusta entre paviments hidràulics s’estenen, dinamitzant la relació entre les estances; les cornises s’amplien per integrar-hi la climatització; els escopidors vidriats transcendeixen les finestres i reapareixen com a revestiment impermeable de terrasses i piscines. Allò heretat i allò contemporani conviuen així en una arquitectura on transformar no exigeix distingir el que és nou del que ja existia.