Càvea

La proposta vol transformar la seu del COAC en una extensió de l’espai públic, recuperant la seva relació amb la ciutat i convertint l’edifici en un lloc de pas, d’estada i de trobada. Una arquitectura que s’obre al carrer i fa visible la vida cultural que acull.

Alliberar la planta baixa permet construir un gran porxo urbà que prolonga la Plaça Nova cap a l’interior de l’edifici. L’eliminació dels altells i dels tancaments existents recupera la continuïtat espacial i permet obrir una façana de doble alçada, aparador de les activitats del Centre Obert d’Arquitectura.

La intervenció reconeix en la secció enfonsada de l’edifici una càvea latent, una topografia capaç d’acollir la vida pública. Una nova rampa-graderia accessible aprofita aquesta condició per conduir el carrer fins a la planta inferior, transformant el desnivell en un espai de trobada. Una plaça que s’endinsa sota l’edifici i estableix un diàleg entre la Catedral i el COAC.

Un carrer interior, suspès sobre la càvea, travessa la planta baixa i connecta el carrer dels Capellans amb el carrer dels Arcs, incorporant l’edifici als recorreguts quotidians del barri.

A l’exterior, la pacificació del vial entre la Plaça Nova i la plaça d’Isidre Nonell restitueix la continuïtat entre els espais públics.

Un edifici que deixa de ser un límit per esdevenir un llindar. Una càvea oberta a la ciutat, un porxo habitat, un carrer interior. Una nova manera de trobar-se entre arquitectura i espai públic.