Un balcó al carrer

L'àmbit d'actuació és el carrer De Pallars, al municipi de El Masnou. Es tracta d'un terreny públic classificat com a sistema d'espais oberts. En altres paraules, és un lloc on les activitats comunitàries haurien de ser totalment compatibles amb les necessitats recreatives, d'oci i de relaxació dels ciutadans.

El que trobem aquí és una cosa molt diferent: un tram de 66 metres de llarg i menys de 10 metres d'ample que, a més de restringir l'accés a les cases dels veïns del final del carrer, ni tan sols aconsegueix connectar correctament amb les seves cruïlles, a causa del mal estat de conservació de la via, la seva constant irregularitat i la seva forta pendent transversal.

El projecte se centra en el tram del carrer. Transversalment, busca ampliar els límits del veïnat de les comunitats dels nivells inferiors; oxigenar l'espai lliure de les seves llars; i generar un lloc de trobada veïnal que els permeti reapropiar-se del carrer. Longitudinalment, explora la possibilitat de prioritzar el trànsit previsible als nivells superiors. Té com a objectiu crear un "anada i tornada" accessible que, al seu torn, dialogui amb el "estar" a la comunitat.

Això s'aconsegueix construint un nou balcó amb vistes al carrer; una obertura en el terreny de joc actual, que observa, entre passejades, la nova vida que es genera davant de les portes dels veïns; un subtil desplaçament de terra i un rebliment del terreny, que revela, durant la pausa, la presència d'una disposició contínua que permet el moviment.

El formigó reciclat, l'acer i la vegetació preexistent són els materials escollits per construir la nova secció:

El formigó s'utilitza per construir el tall. S'executa principalment in situ, amb àrids reciclats del mateix emplaçament. Es proposa que sigui rugós, desactivat en el pla horitzontal i fresat en el pla vertical. Per suavitzar la duresa urbana. Per naturalitzar l'acció artificial. Posteriorment, s'instal·len elements prefabricats. Permeten repensar la indústria: blocs destinats a grans murs de contenció, convertits en seients de baix cost. Un cop més, l'àrea de descans es estandarditza.

L'acer protegeix el tall. Barres ondulades rovellades, polides sobre una tira de basalt negre, desapareixen dins la rugositat del mur. Les mateixes barres galvanitzades impedeixen que els vianants es brutin les mans quan s'hi recolzen.

La vegetació repara la ferida. Els arbres existents preservats faciliten l'adaptació a la nova temporalitat. Les noves plantes, enfilant-se cap al balcó, instal·lant un jardí a l'escala o recolonitzant el sòl de l'espai públic, contribueixen a crear una rica polisèmia. Això ens permet pensar el nou balcó com un carrer i el nou carrer com un jardí.