Un despatx, una taula

El projecte proposa convertir l'espai principal d'una antiga botiga de roba, en el nostre despatx d'arquitectura. Comencem convertint un vell porxo exterior en un nou espai de rebuda interior; un llindar que introdueix els visitants entre l'interior i l'exterior del carrer. Seguim, eliminant el revestiment sobrant; s'elimina el mobiliari antic i s'enderroquen uns panells de fibrociment, conservant uns muntants verticals i horitzontals que esdevenen útils; com a guies per a la instal·lació de la llum, com a expositors d'obres latents i com elements capaços de crear ordre, mesura i ritme a l'espai. Quelcom que prepara l'escenari on finalment, es decideix col·locar una gran taula formada per sis taulers d'MDF ultralleugers muntats en sec.

La taula és un pla horitzontal amb una superfície de 37 m² que s'estén a tots els racons. Ocupa més del 60 % de l'espai lliure. S'origina a un extrem de la zona d'intervenció, com a espai d'emmagatzematge. S'acaba davant de l'entrada, revelant un plec que insinua una possible ampliació, com ara una taula d'exposició. La taula, en realitat, està formada per dues seccions. La primera, de 10 metres, és fixa. Està reculada, deixant espai tant per sentar-s'hi com per passar-hi. Integra la mecànica de l'oficina. Delimita els espais de treball. La segona secció, de 3 metres, és mòbil. Amplia l'espai d'ús per a l'activitat. També crea un lloc de trobada més íntim, envoltat per dues portes giratòries que s'obren a la paret. La taula s'expandeix deliberadament cap a la resta de l'espai en forma d'armaris, portes i prestatges. Aquestes últimes només estan recolzades per una barra ondulada de 16 mm fixada a la paret amb un ancoratge químic, que també fa de penjador. En canvi, la resta del mobiliari està intencionadament vestit de blanc. L'objectiu és que no ocupi visualment l'espai. Que desaparegui de l'escena. Perquè, en realitat, la taula és el despatx.